Carles Boix: Balanç del 27-O

Carles BoixBé, doncs avui, seguint la línia de no fer aportacions personals -les raons no puc dir-les- manllevo una sèrie de tres articles d’en Carles Boix publicades al diari digital El nacional dirigit pel periodista José Antich.

Sé que el resultat és un text prou llarg com per despertar la mandra d’alguns, però l’autor, de més que reconeguda solvència, fa que pagui la pena l’esforç.

Prèviament, i com sempre, els enllaços als esmentats articles que tot seguit presento:

Balanç del 27-O (1): El marc estratègic

Balanç del 27-O (2): El referèndum

Balanç del 27-O (3): Postil·la

Continua llegint

Anuncis
Comentaris tancats a Carles Boix: Balanç del 27-O Posted in La cava, Política

La nació jurídica amb Unió Perpètua

Aquest és un text molt aclaridor que posa llum als ‘principis’ que explicarien les ‘raons’ de la resistència del l’Estat espanyol, i d’altres nacionals amb un Estat consolidat, davant el repte de l’independentisme català.

El text ha estat copiat de: Golden.cat i porta com a títol: Una Catalunya independent de rècord Guinness.

Gaudiu-lo.
Continua llegint

Comentaris tancats a La nació jurídica amb Unió Perpètua Posted in La cava, Política

Reducció a l’absurd

Riure'sJa té nassos que hagi de ser un article crític-humoristic qui millor defineixi les ‘argumentacions’ del ‘Estado’ contra la independència de Catalunya… i és per això, i per tenir-ne cura, que el pujo al bloc…

Com sempre, i per no apropiar-me pas de l’autoria, la referència obligada a l’article d’en Iu Forn.


Ens faran fora de ‘Gran Hermano’
Iu Forn – 16/09/2015

A la seva pàgina es presenten com “L’actualitat del demà”. Es diuen El Mundo Today i són un referent de l’humor basat en l’actualitat. El seu format és el d’un diari digital que publica notícies inventades però que podrien ser certes. Perquè l’actualitat cada cop té més de ficció i d’humor. La genialitat és que algun periodisme autoanomenat seriós ha arribat a uns nivells tan fètids que al lector molts cops li és impossible establir on és la línia que separa veritat i mentida. I és aquí quan notícies publicades per El Mundo Today han sigut reproduïdes en alguns mitjans com si fossin certes. Som davant, doncs, de l’exemplificació del que podríem anomenar com “la mentida probable”.

“ El Gobierno advierte a los catalanes de que no podrán entrar en Gran Hermano si se independizan”. Aquest titular absolutament genial és d’aquest dimarts. L’han penjat amb una foto de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i amb el subtítol: “ «Hostia, cuidado con esto», ha dicho Artur Mas”. Mai ningú havia resumit en tan poc espai la realitat política i mediàtica espanyola. Els arguments que utilitzen l’Estat i els seus mitjans subvencionats per atacar el sobiranisme són tan primaris que aquest titular els despulla ab-so-lu-ta-ment. La mentida de nivell tot a un euro està tan instal·lada al seu discurs que un senzill titular de 17 paraules que uneix denúncia, absurditat, realitat i humor els desmunta la farsa. Sí, ells tenen un estat que paga bé, que fabrica i filtra informes, i nosaltres som uns pobres xitxarel·los. Perfecte. Però nosaltres tenim una arma secreta: el sentit de l’humor. I això és imbatible.



Una mica d’humor en aquests temps tant seriosos, apasionants i revoltats ens en pot anar d’allò més be, oi?

Siau..

Comentaris tancats a Reducció a l’absurd Posted in Flaixos, La cava

Els murs de Jericó

Murs de JericóDe petit em varen contar una història -de les moltíssimes que n’hi ha a la Bíblia- que deia, si fa o no fa, que el poble d’Israel estava en guerra amb el rei de Jericó i de retruc amb el seu poble. També deia que el reialme de Jericó, circumscrit a la ciutat del mateix nom, era envoltada d’un altíssim mur, gairebé inexpugnable, i bastit amb unes portes alhora també inexpugnables… Continua llegint

El meu país – Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol
Tots els anys que he hagut de viure
Allunyat del meu país
Ha estat una nit fosca
Un camí ple de neguit.

Penso en tot allò que enrere
Vaig deixar quan vaig partir
I amb els ulls de l’esperança
Torno encara al meu país.

No estimo res com la dolcesa
Del cel blau del meu país
Ara en sóc lluny, però me’n recordo
Dia i nit.

Si un dia hi torno el vent que em rebi
Esborrarà tots els neguits
I oblidaré els anys que he viscut
Tant sol i trist.

No hi ha res que no em recordi
Cada instant el meu país
Tot em fa pensar amb els dies
Que hi vaig viure tant feliç.

Quan camino el vent em porta
Veus que el temps no ha pas marcit
Si m’adormo el que somio
És només del meu país.

No estimo res com la dolcesa…

Abans que la mort m’arribi
Vull tornar al meu país
Trepitjar la terra amiga,
Caminar per vells camins.

Vull sentir les veus que estimo,
Vull plorar pels vells amics
I morir quan sigui l’hora
Sota el cel del meu país.

No estimo res com la dolcesa
Del cel blau del meu país!

Qui controla La Caixa?

La CaixaVet aquí que voltant per la xarxa he anat a petar al bloc d’en Roger Vinton i, un cop llegits certs articles, no puc dir més que és impressionant, principalment per la ingent tasca de documentació, anàlisi i síntesi que cal fer -i que aquest home ha fet-, i de l’exposició d’aquesta que hi ha al bloc. Per si algú tingués mandra fer un parell de clicades, o no ho veiés prou clar, i per la conveniència de saber qui és qui i què fa al capdavant de la primera entitat bancària catalana, aquí penjo un dels seus articles amb més suc… Que el gaudiu…
Continua llegint