Ànimes enllaçades

SardanaPermeteu-me certa lleugeresa a l’hora d’escriure i descriure, en aquest apunt, la meva visió del que des de fa setmanes, i amb l’èxtasi del proper 11s, els catalans hem anant mostrant al món amb les ‘cadenes humanes’ què, personalment, m’hagés agradat més que s’anomenessin ‘enllaçades humanes’, per allò del compromís, la solidaritat, l’empatia i de l’espiritualitat d’un acte d’aquesta mena, però això es un altre afer…

De primeres, la imatge que acompanya aquest apunt, gent ballant la sardana, que per a mi és un símbol, un reflex -el ball en rotllana amb les mans enllaçades- de la unió dels esperits i les consciències i que, amb el ritme pausat de la música, traspua una certa sensació de mística col·lectiva.

De segones, amb un treball en comunitat cercant de fer realitat un futur col·lectiu, tant pels presents com pels que han de venir, millor que no pas el que ens hem trobat.

De terceres, que volem mostrar el món que volem ser un poble normal, que tenim una fita, una destinació com a nació i que aquest camí l’hem emprés tots junts, i el que és més important, units com a poble, malgrat no ens puguem arribar a conèixer tots i cadascun dels que compartim aquest anhel.

De quartes, perquè jo, l’11 de setembre de 2013, tindré el gran plaer de participar en aquest acte de germanor al costat dels meus amics, amb els que també comparteixo tot el que abans he escrit i més, empatia, solidaritat, estima, il·lusió, voluntat, fermesa i confiança en una gent que és la meva gent, en un poble que és el meu poble, i un país que és el meu, que també.

De cinquenes, que ben segur que em sentiré en comunió amb totes i cadascuna de les ànimes que al llarg dels gairebé 400 quilòmetres de ‘Via Catalana’ hi seran, en un gest d’agermanament únic, i de les que, de ben segur, percebré la seva energia a través dels contactes d’innombrables mans enllaçades, l’esperit de tot un país travessant-me, de bat a bat, tant sols amb el simple gest de prendre’ns les mans, amb qui sigui que hi hagi al meu costat, compatint el moment, fent possible el pas d’aquest flux espiritual.

I per acabar, la meva enllaçada virtual -i amb el mateix afecte, solidaritat i empatia- cap al següent bloc de la iniciativa de la Cadena de blocs estenent una ma germana a Miraculosa Miró

Ens veiem a la Via!

Siau…

Els comentaris estan tancats.